Em elegit aquest tema perquè al principi només ballaven dones, després els homes es van anar interessant i van començar a ballar amb les dones. Veritablement és un gran canvi a la societat, tant com abans, com avui en dia.
Dades:
Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica. També és el nom popular amb què es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies.
Tots els moviments de la dansa clàssica es descomponen en posicions amb una descripció molt acurada i estricta. Totes les posicions de cada part del cos, així com els braços, tenen un nom, que en ballet sol ser en francès (a la dansa moderna i contemporània, els que no estan presos de la clàssica són en anglès, per exemple). A la dansa clàssica les cames estan sempre en "andeor" (dehors, veu francesa per dir cap enfora) que significa que les cames uneixen la seva banda de darrere'ls talons com els pingüis, la banda de darrere dels genolls, els engonals són completament oberts- en comptes d'estar paral·leles. Els genolls sempre estan sobre les puntes dels peus i les espatlles sobre els malucs. Els peus sempre estan estirats, com una prolongació de la cama. Les cames i els braços es mouen delicadament. El cap i les mans també ballen. La cara no pot mostrar esforç ni cap emoció que no correspongui al personatge que s'interpreta.
Hi ha bàsicament dues escoles, l'anglesa (Royal Academy) i la russa. A la primera els moviments de les mans són lleugerament més afectats i teatralitzats (també més femenins a les dones) mentre que a la segona solen ser més sobris i naturals. L'estil particular de cada ballarí és diferent, segons la seva personalitat, els seus mestres directes i la gent amb qui ha treballat. En general però, les diferències entre uns i altres són més subtils que a la dansa moderna i contemporània, que van néixer precisament de voler expressar encara més la pròpia individualitat.
Anècdotes:
"En veritat la meva anecdota no té gran màgia però per la meva va ser molt bufona. Fa un any que empece a ballar ballet i a cap d'any seria la mostra anual. Al principi em vaig emocionar i vaig començar a practicar tant com podia els passos. Quan entri al teatre estava super nerviosa, sentia que el meu cor bategava i bategava sense parar. No record com van sortir els passos però sentia que volava i estava sola en l'escenari. El mes gratificant va ser al final l'aplaudiment que m'omplo d'aquesta."
Lara Gines, Buenos Aires, Argentina.
Lleis - Materials Necessaris
Les ballarines solen assajar i actuar amb mallots, i als espectacles poden portar una faldilla anomenada tutú. Als peus duen sabatilles de ballet, que al començament poden ser de mitja punta, de cuir tou o de roba, però que per a les professionals solen ser de punta, de ras o setí, amb la puntera reforçada amb cartró i amb vetes per a lligar-les als turmells. Cal un entrenament d'almenys un a dos anys, a base d'exercicis amb barra, especial per a poder començar a usar les sabatilles de fer puntes primer a la barra i després, a poc a poc, una estona en alguns exercicis de centre. Aquest entrenament no pot començar en cap cas abans dels onze o dotze anys de la ballarina. En algunes coreografies, típicament quan es representen danses tradicionals, es poden portar sabatilles de caràcter, semblants a unes mercedites amb una mica de taló. Els ballarins solen portar malles, una samarreta i sabatilles de mitja punta. A les actuacions solen portar coquillera.
L'espai d'assaig ha de ser pla i horitzontal, preferentment de terra de parquet. Se sol assajar davant un mirall gran, que ocupa tota una paret, per a poder corregir més fàcilment els defectes. També s'utilitza una barra de fusta horitzontal, a l'alçada del maluc aproximadament i clavada a la paret. Aquesta barra serveix per a subjectar-s'hi amb una mà i ajudar a mantenir l'equilibri en els exercicis d'escalfament. Com a curiositat, en realitat el que està clavat a la paret, o sostingut amb una pota a terra, és una mena de volandera gran a cada banda de la barra, que poden compartir dues o tres persones. La barra de fusta es va desgastant i amb el temps s'ha de canviar. Alguns mestres i coreògrafs, com per exemple la professora de dansa de la sèrie Fama, marquen el ritme amb el que pot ser un bastó, però que és una d'aquestes barres. Amb la suor dels ballarins el terra i el mirall poden tornar-se humits, si no hi ha prou ventilació, cosa que fa que el mirall es torni opac. El problema sol ser el terra, que queda lliscadís, o també pot ser-ho per altres motius. Per això sol haver una caixeta plana amb cristalls de resina que els ballarins trepitgen amb força de tant en tant amb la sola de les sabatilles. La resina també s'usa als teatres, on el terra sol estar més o menys inclinat cap als espectadors.
Per posar les sabates de punta als alumnes principalment cal que el peu estigui fort, a més ha de tenir les qualificacions necessàries per a poder portar-les.
Al principi és normal sentir una mica de dolor, però amb el temps tant la persona que balla com el peu es va acostumant a tenir aquest dolor.
Societats:
Alguns ballarins que han estat primeres figures internacionals de la dansa clàssica són Isadora Duncan, Anna Pàvlova, Vàtslav Nijinski, Ivanov Jegorova, Fedorova, Olga Preobrajènskaia, Rudolf Nuréiev, Mikhaïl Baríxnikov, Maia Plissétskaia, Alicia Alonso, Tamara Rojo, etc.
Als Països Catalans destaquen Roseta Mauri, Pauleta Pàmies, Teresa Boronat, Rosita Segovia, María de Ávila, Filomena Feliu, Aurora Pons, Joan Camprubí, Ricard Moragas, Joan Magriñà, Assumpta Aguadé, Alfons Rovira, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario